Dissabte 12 d’agost de 2017:

Ens despertem ben matí i com no segueix la persistent pluja. Avui tenim 550 quilòmetres de carretera fins la ciutat d’Oslo. L’idea inicial era fer una parada per a contemplar la vall que forma el riu Rauma i els precipicis de Trollveggen (la paret dels Trolls), que amb 1800 metres és la paret més alta d’Europa, però la boira ens impedia veure-la, per la qual cosa decidim continuar el camí fins el poble de Dombas, on fem la parada de rigor de 30 minuts per a menjar alguna cosa i fer les últimes compres.

La següent parada la fem a les 14:00 h. a Lillehammer, xicoteta ciutat de 27.300 habitants, capital del comtat d’Oppland, i que es va fer famosa a partir dels Jocs Olímpics d’Hivern de 1994. Situada a l’extrem nord del llac Mjosa (el més gran de Noruega), aquest popular centre d’esquí està rodejat de granges i boscos. Allí hem visitat el museu etnogràfic a l’aire lliure de Maihaugen, on hi ha una reconstrucció d’un xicotet poble format per 150 edificis que inclou una església medieval de fusta i una xicoteta escola. La visita ha sigut guiada amb la col·laboració d’Alex. De la ciutat cal destacar també l’estadi inaugural dels Jocs, amb capacitat per a 50.000 persones i presidit per l’imponent trampolí de salts.

Sense perdre més temps, enfilem cap a Oslo on s’instal·lem en un cèntric hotel. Abans de sopar hem fet un xicotet tast de la ciutat, passejant per l’avinguda principal de Karl Johans, que travessà el cor de la ciutat des de l’estació central fins el Palau Reial. Alguns trams són per a vianants i es pot gaudir de tendes, restaurants o jardins.

Desprès de sopar a l’hotel on hem rebut la inesperada visita de la família Karmann, alguns encara han tingut ganes de fer una volta per la ciutat.

Ja és tard. Cal descansar de la pallissa d’autobús. Demà completarem amb més profunditat la resta de la ciutat.